30/08/06:
Em molestaPer Marta Roure:
N'estic molt farta que a totes i per tot ens posin en el mateix sac.
30/08/06:
Em molesta
Per Marta Roure:
N'estic molt farta que a totes i per
tot ens posin en el mateix sac.
Per exemple: si som primes és perquè de ben segur patim anorèxia o estem malaltes. "Aquesta nena no menja" afirmen.
Fan campanyes, anuncis, contra les dones que pesem encara no els 50 kilos. Cuantes vegades m'han preguntat: Marta estàs bé? Quant temps fa que tens aquesta malaltia tan de moda pel jovent?
En un principi i educadament, els hi contestava que aquesta era la meva constitució, no pateixo cap malaltia, gràcies.
Però ja cansada de comentaris que no venen al cas, els hi contesto que, jo també les veig més grosses, la xocolata? Els gelats? Com pot ser posible que t'haguis engreixat tant i amb tan poc temps? Evidentment i us puc prometre que les preguntes s'han acabat, i no amb molt bona cara.
Un dia, farta també i fins i tot amb "complexes" de cames primes, de poc pit, i de totes les ximpleries que amb una li poden passar pel cap, vaig decidir fer una visita completament improvisada (que tant em caracteritza) a la meva apreciada doctora.
Meritxell, perquè coi no m'engreixo? Dona'm pastilles, vitamines, fins i tot estic desposada a prendre hormones, però vull guanyar 5 kilos, solament 5 miserables kilos més si us plau.
Ella (a qui li tinc una confiança absoluta) em va fer entendre que jo era així, la meva constitució és aquesta, i no tenia perquè molestar-me amb aquests comentaris, i menys quan gaudeixo de bona salut.
Per tant, em repategen els grans eslogans de moltes revistes del tipus: "Hay que unificar la talla, todas la 40" o bé "Hay que acabar con las modelos que parecen un palo" etc etc.
Hi ha molta gent que per naturalesa, és prima, i per molt que mengem no ens engreixem ni un sol gram (ma mare sempre diu que ja tindré temps de fer-ho, els anys no perdonen, i la menopausa tampoc). Sigui el que sigui, passi el que passi, sí, sóc prima. Sí, menjo el que em dóna la gana, i no, no m'engreixo ni resant un pare nostre. Una sort? Potser sí.
Salut
Comentaris relacionats
(els comentaris no són només només d'aquesta columna, per tant, millor
especificar de quina columna parleu):