www.bondia.ad

27/01/06: Superman
Per Marta Roure:

El seu amor era de color blau cel, semblava que tot funcionava , fins i tot van decidir portar al món un nen preciós que li van dir Gabriel, tot era perfecte. Durant molt anys van ser l’enveja de molta gent, molts anys junts i l’amor no se’n ressentia, Gabriel va portar a la parella encara més alegria. El Joan tenia un bon treball i la Maria era a casa cuidant al petit i esperant al gran.

El petit Gabriel a l’edat de 6 anys somiava amb Superman, volia volar com ell, i els seus pares van decidir regalar-li pel seu aniversari un viatge; el destí sería la ciutat on va néixer l’entrenyable Superman. Gabriel saltava d’alegria, volia conèixer la ciutat i Superman, i pensava que potser ell el vindria a buscar a la nit...Un somni que el petit Gabriel tenia. Van arribar el dia 16 de febrer de 1998 a la gran ciutat, els edificis eren grans, alts, hi havia molta gent i tot era molt atractiu, van visitar museus, van anar a veure els millors espectacles, els millors parcs, els llocs més emblemàtics... I mentre Joan i Maria obserbaven la ciutat meravellats, el petit Gabriel mirava el cel il·lusionat, esperant veure l’aparició d’aquell home que tantes nits amb ell havia somiat.
El temps passa i era l’última nit en aquell preciós hotel, i Gabriel plorava, i Joan i Maria no sabien què fer, li van explicar mil contes, i quan es pensaven que Gabriel s’havia tranquil·litzat, amb un dolç petó es van acomiadar i se’n van anar a dormir. Quan tot era silenciós, Gabriel es va aixecar del seu llit i va voler anar a veure el cel per última vegada, sabia que al migdia tornarien cap a casa, i ell no ho volia fer sense haver conegut el seu amic. Les estrelles brillaven amb força aquella nit, la lluna era més gran que mai i suaument per no despertar als seus pares, ell el cridava. En veure que Superman no venia, Gabriel va anar a veure Superman, i va saltar ben alt des del balcó, pensant que podia volar, i pensant que el seu gran heroi el trobaria i el portaria agafat de la mà. Potser sí que el va trobar, però se’l va emportar molt lluny, perquè ara és Joan i Maria que miren el cel esperant veure al petit Gabriel. Joan i Maria van oblidar de dir-li, que les persones no podem volar, no som supermans, i Superman és ficció.