25/10/05: MorboPer Marta Roure:
La meva religió cristiana ha anat lligada als principis i l’educació que els meus pares em van ensenyar. Respectar la llibertat d’expressió de les persones, el dret d’escollir lliurement el nostre camí i evidentment la nostra sexualitat. Fa uns mesos vaig conèixer un noi, en un principi confesso que em va agradar força (una atracció fatal que de mica en mica es va anar esfumant). El dia que vaig sortir amb ell, en un local conegut d’aquí, al nostre costat teníem un parell de nois fen glòria del seu amor. Ell es va enrogir, i acte seguit va anar a veure el propietari del local perquè poses fi a aquella situació fora de lloc per ell i encertada per mi, doncs amb enveja els mirava i tancant els ulls somiava quan arribaria la persona amb qui compartiria tanta passió. Quan vaig despertar de la meva llarga inspiració, el meu acompanyant tornava a estar al meu costat, amb un somriure d’orella a orella i com un heroi em mirava. Desconcertada li trobava la mirada i amb incredulitat observava el meu voltant. Els dos nois van haver de marxar, aquell local no donava dret a fer-se un petó, una abraçada, una mostra de bogeria per un intens sentiment. No! Certa gent i l’heroi, encara no estan preparats per veure afecte en una parella que té el mateix sexe, i encara no comprenen que tothom és lliure per estimar, per compartir amb qui vulgui cada moment, doncs ningú és ningú per treure la llibertat de les persones i menys quan es tracta d’un sentiment. Salut!