14/12/05:
Un trocet de miPer Marta Roure:
14/12/05:
Un trocet de mi
Per Marta Roure:
A l’edat de 13 anys vaig decidir marxar per
voluntat pròpia a un internat de França, van ser els meus millors anys, però
solament conservo els records. Molt jove també, em vaig enamorar, i ho vais
deixar absolutament tot pensant que el meu primer amor seria etern. Després de
la tempesta va arribar la calma i vaig passar una temporada a la costa; després
les cases d’Alcanar van ser el meu destí, i ara persegueixo el meu somni a
Barcelona.
Conservo molt pocs amics durant tots aquests anys, però tots ells en el seu
moment, quan els postres camins es van creuar em van regalar alguna cosa que jo
he guardat amb tot el meu carinyo. Cada dia em creuo amb centenars de persones
de tots els colors i amb cuadres diferents. Evidentment no tinc temps suficient
per parlar amb cadascú d’ells que a mi em sembla interessant, però si pogués ho
faria, perquè n’estic convençuda que em regalarien allò que jo busco. Quan torni
a marxar d’aquí, el meu cercle s’obrirà i cadascú caminarà amb direccions
diferents, i aquelles amistats que en un principi semblàven tan sòlides, amb el
temps, esdevindran un record. Malgrat la realitat, conéixer gent m’enriqueix,
perquè cada una d’aquestestes persones m’aporten una visió diferent, i avui en
dia puc dir que no tinc res material, però la vida m’ha regalat la sensibilitat
suficient per donar a les persones que realment em coneixen, un trocet de mi
difícil d’oblidar.
Gràcies per aparèixer i desaparèixer a totes les persones que conec i coneixeré.
Salut.
Comentaris relacionats
(els comentaris no són només només d'aquesta columna, per tant, millor
especificar de quina columna parleu):