31 de desembre de l'any 2005, no tinc temps d'escriure tot el que vull canviar, ni tan sols tinc temps d'escriure tot el que desitjo, només tinc temps d'escriure aquesta carta dirigida a ningú perquè ell encara no sap llegir.

Falten minuts perquè surti a l'escenari amb el millor dels meus somriures, fent el que sé fer: cantar. Avui no estic nerviosa, sóc a casa i acompanyada i rodejada d'amics, i amb el millor de tots: el meu pare. Però em faltes tu, Julen, em faltes tu. Tu ets la persona més important de la meva vida i avui et tinc lluny, a 10Kms però lluny. Et vull felicitar l'any i tu ja estàs dormint. Àngel meu t'estimo. Ets el més gran i preciós que tinc. Mai he volgut parlar de tu, mai, però avui no puc evitar-ho. Ets el meu centre, el meu àngel de la guarda, ets el més valuós i la meva raó, la persona que em fa aixecar cada matí per buscar-me la vida, la persona que no em fa perdre el nord. T'estimo fill meu. T'estimo com mai ho he fet abans i no et vull perdre perquè no hi ha camí sense tu.