01/02/06:
No té preu
Per Marta Roure:
Per tu, per mi i per tots.
El temps passa corrents, volant, i en cap cas pots aturar-lo; siguis ric, afortunat, poderós, es igual, amb aquest cas tu ets igual que els altres, no per tindré més diners podràs parar el temps, no per ser afortunat pots evitar-ho. És una de les poques coses que no es poden comprar, es una de les poques coses que no hi ha diferències; passa el temps per tu, per mi, per ells i per tots.
La mort, dolça mort, maleïda mort. Jo no la vull, tu si?? Jo no! Però no pots evitar-la. Ni tu, ni jo, ni ell, ni ningú. És encara una de les poques coses que no hi ha diferències entre rics i pobres, no per tindré el que tens te’n salvaràs, afortunadament.
Tinc mal al cor. M’han ferit els sentiments. L’has trencat i ara estic trista aixxx.
D’aquest sentiment poca gent se’n salva. No per tindré més diners em compraràs, no per tindré més diners et voldré, no per tindré mes diners sempre somriuràs. No, tu també ploraràs igual que jo ploro i he plorat. Igual que ell plora i plorarà. Igual que tots plorem.
Per molts diners que tinguis no podràs comprar ni un segon més, no podràs evitar tornar a la terra i no podràs fugir de la teva tristesa.
Salut!
Comentaris relacionats
(els comentaris no són només només d'aquesta columna, per tant, millor
especificar de quina columna parleu):