Versió vint

Escrit per Marta a "La fe dels desesperats" el agost 27, 2010 | Deixa un comentari
Estic a l’estació, i com de costum la meva parada és diu “nostàlgia”. M’enfilaré altre cop, al teu balcó, i et diré que t’estimo. Recordant la infantesa, tornaré a plorar d’emoció. Com explicar-te Clara, que el temps no passa, i tampoc ho cura tot. Que la teva presència em manca i el teu nom batega fort.

Versió dinou

Escrit per Marta a "La fe dels desesperats" el juliol 23, 2010 | Un comentari
Enmig d’un desert s’hi troba casa meva. Color terra és el paisatge, seria perfecte, si no fos per la sequera. A casa no m’hi espera ningú, un parell de mobles vells amb un dit de pols que gosen fer-me companyia. Em donen les gràcies d’haver-los resguardat del dur hivern d’aquella ciutat plena de gent.

Versió divuit

Escrit per Marta a "La fe dels desesperats" el juliol 16, 2010 | Deixa un comentari
Una taula rodona, tres cadires. Una ampolla de bon cava, tres copes; la teva, la seva, i la meva per a poder narrar el vostre final anunciat. Ella porta un bonic i llarg vestit estampat, tu uns texans i una samarreta qualsevol.

Versió disset

Escrit per Marta a "La fe dels desesperats" el juny 25, 2010 | Deixa un comentari
Quan camines sobre una corda intentant no perdre l’equilibri i caure, és quan te n’adones de la importància que té viure. De la sort d’haver viscut. De les ganes de no marxar, de tot el que tens encara per fer, de la fam que tens per somiar, viure, palpar.

Versió setze

Escrit per Marta a "La fe dels desesperats" el juny 18, 2010 | Deixa un comentari
La Marta està meravellada d’aquest circ polític i dels seus actors que es posen corbates de colors segons les sensacions que volen despertar. Creu que els seus assessors haurien de ser una mica més realistes ja que només li desperten unes ganes terribles de vomitar.

Versió quinze

Escrit per Marta a "La fe dels desesperats" el maig 21, 2010 | Un comentari
Aquella nit de diumenge i assegut al sofà amb una cervesa a la mà i una cigarreta a l’altre, intentava recordar si era la Maria o la Glòria qui li acariciava el cos ara fa deu anys, o potser era la Judit amb aquelles mans tan suaus, o les mans suaus eren de la Sònia?

Versió catorze

Escrit per Marta a "La fe dels desesperats" el maig 14, 2010 | Deixa un comentari
A la primera calada ja hi era, passejant-se pels seus carrers càlids, plens de gent de colors amb olors. Per les venes li travessa una enyorança que la fa doblar-se de satisfacció. I com si el temps no hagués passat, camina cada plaça, cada racó, cada bar i s’asseu allà, al mateix lloc que sempre.

Versió tretze

Escrit per Marta a "La fe dels desesperats" el abril 23, 2010 | Deixa un comentari
Aquesta tarda plou de valent en aquesta vall, per moments sembla que les muntanyes dansin al ritme de les bufades del vent. Em sento infinitament petita en observar-les sempre tan altes i majestuoses, i prenc consciència de la meva petitesa al costat d’elles.

Versió dotze

Escrit per Marta a "La fe dels desesperats" el abril 16, 2010 | Deixa un comentari
Pare nostre que estàs en el cel… Cada dia a les set del matí la mateixa funció. Vestit amb una bata gris, esquena encorbada, cabells blancs i despentinats, palmell contra palmell, i vinga a resar. La veïna del costat s’acaba d’aixecar, es prepara un cafè llarg i negre, té 45 anys.

Entrevista de la web Esctime.com

Escrit per Admin a Premsa el abril 9, 2010 | Deixa un comentari
Entrevista feta per Adrián Gonzalo, de la web Esctime.com. Aquí en teniu la traducció al català. Clica al títol del post per llegir l’entrevista.
Pàgina 1 de 712345»...Última »

Funcionant amb WordPress | Administració | Entrades (RSS) | Comentaris (RSS) | Elegant Themes per Elegantthemes.com

Aquesta web està sota una llicència Creative Commons: Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 No adaptada. Fotos de la Marta al "Nua": © David Ruano i Música Global Discogràfica

Web optimitzada per qualsevol resolució amb Mozilla Firefox.